SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA DE CORÇÀ
L'any 922 el lloc de "QUERTIANO" s'esmenta com a possessió del Bisbe de Girona.
El 1442 Corçà pertanyia a la Corona i li fou concedit el privilegi de "carrer de Barcelona".
El 1475 els veïns de Corçà entregaren la població als remences, els quals hi resistiren l'atac dels soldats del Bisbe Joan de Margarit...però foren sotmesos per les tropes reials.
La població conserva l'urbanisme medieval amb elements de fortificació.
És un conjunt arquitectònic interessant amb edificis dels segles XVI, XVII i XVIII.
L'Església, documentada el 1605, és un gran edifici del segle XVIII, bastit sobre un temple anterior, romànic (dels segles XII i XIII), algunes parts del qual subsisteixen (la façana, l'absis, i fragments del mur nord). L'Església és dedicada al matrimoni Julià i Basilissa.
Té un terrabastall amb tres obertures i un campanar de cadireta afegit. La torre-campanar, avançada en relació a la façana, és del segle XVIII.
Al centre del nucli antic hi ha un gran fragment de mur espitllerat, i amb restes d'una volta que correspon a l'antic castell.
De les muralles no en queden gaires vestigis, però el seu recinte rectangular és encar ben assenyalat. L'església estava situada a la banda oest del recinte emmurallat. Al costat de la façana de l'església hi ha un arc rebaixat i altres elements d'un portal.
Un altre portal de la muralla que encerclava la població es pot veure al carrer Major.
Als angles NE i SE hi queden restes de torres de plantes diferents.
Dins el poble hi ha la capella de Sant Sebastià, del segle XVIII. S'hi diu missa el mes de gener.
Al tocar del poble, camí de Monells, hi ha la capella de Santa Cristina, del segle XII. S'hi diu missa el mes de juliol.
aquest article va apareixer al full informatiu l'enllaç, el número 6